Introducció:
La idea de l’esser humà de representar la Terra és molt antiga. Les dificultats que ha hagut de superar han estat nombroses: escasa tecnologia, coneixement limitat del món, ensenyaments religiosos, etc.
L’any 1569 es va publicar el primer mapa del món, calculat pel cartògraf Gerardus Mercator: una projecció
coneguda com Mercator i que ha estat la més acceptada i utilitzada durant els últims quatre segles.
Aquesta projecció, com ha demostrat l’historiador Arno Peters amb el seu mapa presentat l’any 1974, té moltes incorreccions que es poden resumir sota el qualificatiu de “eurocentrisme”. Són sempre els països del Tercer Món i els estats excolonials els que resulten perjudicats pel mapa Mercator.
Principals distorsions provocades per la projecció Mercator:
- Europa (9,7 milions de km²) apareix major que Amèrica del Sud (17,8 milions de km²).
- Rússia (22,4 milions de km²) es veu més gran que l’Àfrica (30 milions de km² ).
- L’equador no apareix en el centre del mapa. Dos terços del mapa es dediquen a la representació de l’hemisferi nord i un terç a l’hemisferi sud.
- Escandinàvia (1.1 milions de km²) es representa més extens que l’Índia (3,3 milions de km²).
- Groenlàndia (2,1 milions de km²) apareix al mapa més gran que la Xina (9,5 milions de km²).
- La distorsió eurocèntrica es manté si comparem països concrets: Itàlia té la mateixa mida que Somàlia (aquesta última és dues vegades més gran). Suècia apareix dues vegades més gran que Egipte, quan el cert és precisament el contrari, etc.
Objectiu:
Allò que es pretén amb la difusió del mapa Peters és aconseguir que tots tingam una imatge més real del món en termes geogràfics. I sobretot, que reflexionem i es donem compte de la importància de donar a cada païs i a cada regió la seua dimensió real per aconseguir un món més just i solidari.
